Aquesta planta tant perfumada procedeix d’Àsia, Índia i de l’Orient mitjà, però s’ha adaptat molt bé a la Mediterrània i es pot trobar a Grècia, Itàlia, França i Nord d’Africa.
Si anem a l’origen del nom comú o sigui, alfàbrega en català i albahaca en castellà, aquestes paraules provenen de l’arabisme al (què correspon a l’article) i habaqa, nom que li donaven els àrabs a les plantes aromàtiques usades en cuina i en medecina. Per altra banda, la paraula basílicum ve del llatí Basilius, i del grec Vassilikí que significa: reial, regi, i possiblement se la va anomenar així perquè es creia que la planta s’utilizava principalment en la producció de perfums reals.
És una herba anual, o sigui, que neix i mor en una temporada, i creix molt be en un clima suau com mediterrani. No és gaire alta i les fulles són d’un color verd llustrós, de forma ovalada. Les flors poden ser de color blanc o violades. N’hi ha diverses varietats, però aquí coneixem bàsicament dues, la de cuinar, que si no la tenim en planta a casa es pot trobar al supermercat, amb fulles bastant grans i la de “jardí” que te una fulla molt més petita i que a l’estiu serveix per espantar els mosquits.
A causa de la seva riquesa en olis essencials sobretot cineol, linalol i metilclavicol, té diverses propietats medicinals: és digestiva, o sigui que ajuda a pair bé quan s’ha menjat copiosament. Un altre de les seves propietats és l’aperitiva perquè estimula els sucs digestius i actua obrint la gana, encara que dintre de les plantes medicinals indicades per aquest problema tenim d’altres més eficients com podria ser la Genciana i un altra propietat força important és la de ser galactagoga o sigui, que ajuda a la producció de llet materna per tant està indicada per les mares lactants.
I on podem dir que es guanya el cor és a la cuina, el seu sabor és tant peculiar i important que es imprescindible en alguns plats .
Les fulles acabades de collir s’han de picar al moment, perquè si no s’oxiden deseguida i es poden usar per condimentar amanides, arròs, pasta, patates, sopes de verdures, bolets, ous i guisats de qualsevol mena i sobretot en la salsa pesto. Es pot consumir fresca o seca, però quan es desseca perd moltíssim l’aroma.
Finalment, comentarem una curiositat sobre l’Alfàbrega: a Bétera, Camp del Túria, se celebra una festa per la Mare de Déu d’Agost, o sigui el dia 15 d’agost. Aquesta festa amb quatre-cents anys d’antiguitat consisteix en una processó en què les protagonistes són unes plantes d’alfàbrega gegants de més de dos metres d’alçada, i que es cultiven amb cura i gran secret a l’hort municipal, i que són oferides a la Verge.
Foto de Juan J. Monzó
Montserrat Alsina
Profesora jubilada del Gremi d’Herbolaris de Catalunya
