Alfàbrega (Occimum basilicum L.)

Aquesta planta tant perfumada  procedeix d’Àsia, Índia i de l’Orient mitjà, però s’ha adaptat molt bé a la Mediterrània i es pot trobar a Grècia, Itàlia, França i Nord d’Africa.

Si anem a l’origen del nom comú o sigui, alfàbrega en català i  albahaca en castellà, aquestes paraules provenen de l’arabisme al (què correspon a l’article) i habaqa, nom que li donaven els àrabs a les plantes aromàtiques usades en cuina i en medecina. Per altra banda, la paraula basílicum ve del llatí Basilius, i del grec Vassilikí que significa: reial, regi, i possiblement se la va anomenar així perquè es creia que la planta s’utilizava principalment en la producció de perfums reals.

És una herba anual, o sigui, que neix i mor en una temporada, i creix molt be en un clima suau com mediterrani. No és gaire alta i les fulles són d’un color verd llustrós, de forma ovalada. Les flors poden ser de color blanc o violades. N’hi ha diverses varietats, però aquí coneixem bàsicament dues, la de cuinar, que si no la tenim en planta a casa es pot trobar al supermercat, amb fulles bastant grans i la de “jardí” que te una fulla molt més petita i que a l’estiu serveix per espantar els mosquits.

A causa de la seva riquesa en olis essencials sobretot cineol, linalol i metilclavicol, té diverses propietats medicinals: és digestiva, o sigui que ajuda a pair bé quan s’ha menjat copiosament. Un altre de les seves propietats és l’aperitiva perquè estimula els sucs digestius i actua obrint la gana, encara que dintre de les plantes medicinals indicades per aquest problema tenim d’altres més eficients com podria ser la Genciana i un altra propietat força important és la de ser galactagoga o sigui, que ajuda a la producció de llet materna per tant està indicada per les mares lactants.

I on podem dir que es guanya el cor és a la cuina, el seu sabor és tant peculiar i important  que es imprescindible en alguns plats .

Les fulles acabades de collir s’han de picar al moment, perquè si no s’oxiden  deseguida i es poden usar per condimentar amanides, arròs, pasta, patates, sopes de verdures, bolets, ous i guisats de qualsevol mena i sobretot en la salsa pesto. Es pot consumir fresca o seca, però quan es desseca perd moltíssim l’aroma.

Finalment, comentarem una curiositat sobre l’Alfàbrega: a Bétera, Camp del Túria, se celebra una festa per la Mare de Déu d’Agost, o sigui el dia 15 d’agost. Aquesta festa amb quatre-cents anys d’antiguitat consisteix en una processó en què les protagonistes són unes plantes d’alfàbrega gegants de més de dos metres d’alçada, i que es cultiven amb cura i gran secret a l’hort municipal, i que són oferides a la Verge.

 

Les Alfabegues, Betera.
Foto de Juan J. Monzó

Montserrat Alsina

Profesora jubilada del Gremi d’Herbolaris de Catalunya

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *