Perpètua

Helichrysum stoechas (L.) Moench

Aquesta planta (com moltes d’altres) te diversos noms que la saviesa popular li ha anat conferint: flor de tot l’any, mançanilla, maçanella, perpètua borda, ramell de Sant Ponç, sempreviva borda. En castellà es coneix també com “sol de oro”.

Dioscòrides fa referència a les propietats medicinals d’aquesta planta nomenada en grec “ἑλίχρυσον”. El nom està format per dues paraules ἑλί “heli” i χρυσος “or”. La paraula grega passa posteriorment al llatí i el primer que sembla recollir-la és el naturalista Plini (s. I d.C.) amb el nom d’helichrysos o heliochrysos. Van ser els romans els que van entendre en aquest nom un sentit d’or solar”, “or del sol”, que pot justificar el nom popular de la planta.

És una planta herbàcia mediterrània (que creix fins a uns quaranta centímetres d’altura) de la família Asteraceae. Les tiges florals són rectes, cobertes de borra grisenca, de 10-50 cm d’altura. Les fulles són estretes, linears, verdoses, peludes, enrotllades pel revés, d’1 mm d’amplària. Les flors formen grups terminals, amb capítols globulars, de 4-6 mm de color groc. Floreix d’Abril a Juny.

Es distribueix per Europa meridional i occidental i el Nord del Marroc i creix a les terres en guaret i en la vora de les carreteres i camins, generalment en sòls secs, sorrencs o pedregosos.

És rica en olis essencials i molt emprada en aromateràpia sobretot la varietat “italicum”, que conté: α-pinè (28,3%), epi-α-bisabolol (21,9%) i β-caryophyllene (5,5%).

Els estudis realitzats fins a l’actualitat amb extractes, olis essencials i principis actius aïllats d’Helichrysum italicum, han demostrat de forma experimental algunes de les propietats atribuïdes a aquesta espècie. Són destacables l’activitat antimicrobiana, antiinflamatòria i antioxidant. També s’ha demostrat l’activitat bacteriostàtica de l’oli contra dos bacteris Gram-positius i quatre Gram-negatius.

En l’àmbit de la pell, s’utilitza en forma de pomades, aquesta planta mostra efectes cicatritzants i protectors dels teixits.

Usos per via oral en al·lèrgies respiratòries, grip, refredats, bronquitis, rinitis, sinusitis i amigdalitis. Gastritis, hepatitis i disquinesies hepatobiliars. Colecistitis, cistitis, uretritis.

En ús tòpic: cremades, èczemes, blefaroconjuntivitis, parodontopatíes, candidiasis i altres dermatomicosis.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.