El nabiu (Vaccinium myrtillus L.) és una baia silvestre amb una llarga tradició a Europa com a aliment i com a planta medicinal. Els nabius es cullen comercialment, especialment a les zones nord i est d’Europa. A la península Ibèrica, el cultiu de nabiu se centra en el nord, on les temperatures són inferiors als 25-30 graus perquè amb temperatures superiors, la planta s’assecaria. Per tant, no és una planta viable en el clima mediterrani o continental. Per aquesta raó, les principals zones de cultiu es troben a Astúries, Galícia i País Basc.
És un vegetal de poc creixement, originari del nord i del centre d’Europa encara que també es troba a parts d’Amèrica del Nord i Àsia. És un petit arbust caducifoli perenne amb esveltes branques que sorgeixen d’un rizoma rastrejant. Les fulles són de color verd brillant i les flors són globulars i ceroses amb pètals de color verd pàl·lid o rosat. Les baies són de color negre blavós, globoses amb carn pigmentada de color porpra i llavors de color vermell marronós, i ocasionalment cobertes amb una floració grisa. Els fruits del nabiu es presenten individualment a les aixelles de les fulles més baixes del brot vegetatiu.
Aquestes baies es troben entre les millors fonts de pigments d’antocianina, principi actiu que té múltiples propietats beneficioses per a la salut. El contingut d’antocianina en els nabius és relativament superior al d’altres tipus de baies, incloses les maduixes, els saücs, les cireres i els gerds. El contingut total d’antocianines dels nabius oscil·la entre els 300 i els 700 mg per 100 g. A més d’aquestes, els nabius també contenen d’altres compostos fenòlics i carotenoides, flavonols (quercetina i catequina) i tanins. L’àcid glutàmic i la valina són els aminoàcids predominants en els nabius.
La principal acció de les antocianines és l’efecte antioxidant, que vol dir que pot prevenir o frenar el dany a les cèl·lules causat pels radicals lliures, molècules inestables que el cos produeix com a reacció a pressions ambientals i d’altres tipus. Si el cos no pot processar i eliminar els radicals lliures de manera eficient, es pot produir estrès oxidatiu. Això perjudica les cèl·lules i la funció corporal. Els radicals lliures també es coneixen com a espècies reactives d’oxigen.
Els factors que augmenten la producció de radicals lliures al cos poden ser interns, com ara la inflamació, o externs, per exemple, la contaminació, l’exposició als raigs ultraviolats i el fum de les cigarretes. Una altra propietat molt important és la de millorar la circulació sanguínia i protegir els capil·lars sanguinis (els vasos més petits del cos humà), ajudant a evitar el trencament d’aquests, i la formació de telangièctasis (aranyes vasculars).HI ha fonts que recomanen els nabius per la diabetis, i encara que s’han fet estudis diversos encara no són suficients per poder assegurar-ho fefaentment.
Una altra acció important és l’antisèptica urinària, combaten els gèrmens que poden produir infeccions. Per obtenir aquest efecte en diverses afeccions com la cistitis es recomana menjar nabius o prendre el suc fresc. També es poden fer infusions amb les fulles de la planta i prendre tres cops al dia per aliviar aquestes molèsties urinàries.
