La paraula Rooibos prové de l’idioma afrikaans (llengua derivada del neerlandès) i que vol dir “arbust vermell”. Creix de forma silvestre a la sabana de Namíbia, però també en regions de Sud-àfrica i Botswana. El Rooibos és un matoll que creix en terres dures i àcides, pot arribar a una alçària d’uns dos metres te les fulles d’un color verd brillant i les flors són petites i grogues.
Encara que rebi el nom de te, cal aclarir que és una infusió que no conté teïna, però que té un sabor molt semblant, el te “normal” prové de la planta Camèlia sinensis, originària d’Orient. Els holandesos establerts a Sud-àfrica al segle XVIII van aconseguir elaborar-lo de manera que substituís el te negre, perquè buscaven una alternativa que s’hi assemblés amb l’avantatge de que fos més econòmica.
Amb les fulles elaborades s’aconsegueix un te vermell, que pren aquest color amb la fermentació d’aquestes. Es conrea de forma intensiva a la regió occidental d’Àfrica del Sud. En aquesta àrea relativament seca, els pendents de les muntanyes de Winterhoek i de Cedarberg proporcionen les condicions perfectes per al creixement de la planta d’Aspalathus que creix en un sòl gruixut i sorrenc que és baix en acidesa i manté la humitat de les pluges de l’hivern.
Els grangers de la regió han pres te Rooibos des de molt antic, però la seva explotació comercial va començar a principis del segle XX, quan un pioner, Benjamin Ginsberg, immigrant de Rússia, va observar que la beguda que prenia la gent del lloc tenia un gran potencial. La família de Ginsberg havia estat en el negoci del te durant molts anys. Els mètodes de cultiu van ser desenvolupats i a causa d’una gran escassetat de te de Ceilan durant la Segona Guerra Mundial va augmentar la producció, sent avui una part important de l’economia de la regió en els districtes de Clanwilliam, Citrusdal, Van Rhynsdorp, i Calvinia.
El te Rooibos deu la seva popularitat al seu sabor, molt semblant com s’ha dit al del te negre, doncs el Rooibos al no contenir cafeïna ni àcids tànnics te una tolerabilitat insuperable. El seu gran contingut en vitamines i minerals el fan una beguda molt saludable, que proporciona calci, ferro, potassi, zinc, magnesi i sodi.
Un estudi de 2011(https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/20833235/) informa que quaranta persones amb risc de patir malalties cardiovasculars van prendre sis tasses diàries de te Rooibos durant sis setmanes. Al final d’aquest període, els participants havien reduït significativament els nivells de lipoproteïna de baixa densitat o colesterol “dolent” i van augmentar significativament els nivells de lipoproteïna d’alta densitat, o “bo”, en comparació amb el grup control.
El te Rooibos també pot millorar la salut del cor mitjançant la inhibició de l’enzim convertidor de l’angiotensina (ACE), que augmenta la pressió arterial. Un petit estudi, https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/20144258/ va informar que el te Rooibos va inhibir l’activitat de l’ACE entre 30 i 60 minuts després del consum.
A l’Àfrica del Sud el prenen per alleujar algunes malalties com a mals de panxa, vòmits, restrenyiment, símptomes al·lèrgics, asma, i febre del fenc. Així mateix, ho prenen com a coadjuvant en dietes per aprimar. El seu contingut en àcids alfa hidroxils i magnesi, ajuda a mantenir la pell i el sistema nerviós sans.
Molts amants del te Rooibos gaudeixen de la beguda sola, sense agregar cap altre ingredient encara que se li pot afegir llet, mel, sucre, llimona o fins i tot una mica de te negre aromatitzat amb bergamota, poma o fruites. En les reunions socials de Sud-àfrica, se serveix sovint fred i barrejat amb suc de fruita vi negre o xampany.
Montserrat Alsina Márquez
