El potencial d’Espanya per produir i emmagatzemar hidrogen és enorme. Hi ha molts aspectes favorables, encara que al full de ruta també hi ha uns quants desafiaments.La recerca d’energies alternatives més sostenibles està en marxa des de fa temps, però s’ha accelerat els darrers anys. El canvi climàtic, la guerra a Ucraïna i el notable augment de preus vinculat als costos de l’energia elèctrica i el gas impulsen la recerca de solucions més respectuoses amb el medi ambient. L’hidrogen verd (procedent d’energies renovables) es postula com a bona alternativa. És viable?
Hidrogen verd a Espanya: avantatges competitius
L’hidrogen verd s’emmagatzema amb facilitat, per la qual cosa es pot recórrer quan el clima impedeixi generar prou energia eòlica (els dies que no bufi el vent) ni fotovoltaica (quan el cel estigui ennuvolat o el temps no acompanyi). De fet, per produir l’hidrogen renovable són imprescindibles recursos naturals com ara el sol i el vent.
Per això Espanya ocupi una posició privilegiada per liderar la producció mundial d’aquest gas. Un estudi de l’Agència Internacional d’Energies Renovables vaticina que, per a l’any 2050, el nostre país es pot col·locar entre els 15 primers productors d’hidrogen verd del planeta.
“El potencial és enorme”, corrobora Javier Brey, president de l’Associació Espanyola de l’Hidrogen (AeH2). Per diversos motius.
• D’una banda, el nostre país té la capacitat de produir molta energia neta a preu molt baix, suficient per autoabastir-se i exportar els excedents.
• Alhora, les empreses espanyoles disposen de la tecnologia necessària per afrontar amb garanties el creixement del sector que s’espera en els anys vinents.
• “Un altre avantatge competitiu és la nostra ubicació geogràfica. Som un punt clau per a l’entrada d’hidrogen procedent del nord d’Àfrica i Llatinoamèrica, i el transport cap al nord d’Europa”, afegeix Brey.
El full de ruta de l’hidrogen
L’Administració també és conscient que aquesta energia pot reactivar i transformar l’economia, generar ocupació, crear teixit industrial i garantir el subministrament energètic del país. Per això, a finals del 2020 el Govern va publicar el Full de Ruta de l’Hidrogen, un ambiciós pla que conté les directrius per al desplegament de projectes en què s’apliqui aquesta font d’energia.
Els fons europeus procedents del programa Next Generation permetran finançar el desenvolupament d’aquestes iniciatives, tot i que el camí que queda al davant és llarg. Produir hidrogen (net i barat) a gran escala, emmagatzemar-lo de manera segura i eficient i aconseguir una bona xarxa per transportar-lo i distribuir-lo són alguns dels reptes pendents.
Els desavantatges i els desafiaments
Des de l’organització ecologista Greenpeace són més prudents. Recorden que el desplegament de l’hidrogen verd portarà temps i advoquen per prioritzar-ne l’ús únicament en aquells sectors més difícils de descarbonitzar. “No serà la panacea per als nostres problemes energètics. El lobby de l’hidrogen, majoritàriament conformat per la indústria del gas, té com a objectiu aconseguir un esquema regulador i financer a gran escala per crear una suposada economia de l’hidrogen i liderar aquest nou clarejar del gas”, denuncia el responsable de campanyes fòssils de Greenpeace, Francisco del Pou.Aquest enginyer industrial adverteix del risc que s’imposi l’anomenat hidrogen blau (obtingut a partir de gas fòssil) com a combustible de transició i una falsa solució neta per a la indústria. “S’ha d’acabar amb el debat al voltant del color de l’hidrogen: que si és verd, blau, gris… L’hidrogen o és renovable (és a dir, s’assoleix a través d’electròlisi o de la gasificació de biomassa, biogàs o residus) o és fòssil, perquè és l’única manera de desemmascarar els seus impactes ambientals reals”, afegeix.Aquest enginyer industrial adverteix del risc que s’imposi l’anomenat hidrogen blau (aconseguit a partir de gas fòssil) com a combustible de transició i una falsa solució neta per a la indústria. “S’ha d’acabar amb el debat al voltant del color de l’hidrogen: que si és verd, blau, gris… L’hidrogen o és renovable (és a dir, s’aconsegueix a través d’electròlisi o de la gasificació de biomassa, biogàs o residus) o és fòssil, perquè és l’única manera de desemmascarar els seus impactes ambientals reals”, afegeix.
Un altre dels desavantatges rau en el cost elevat dels equips que es necessiten per produir l’hidrogen, tot i que es preveu que en pocs anys es multiplicarà la demanda i, per tant, abaixaran els preus. “En abaratir-se els costos, es podrà iniciar un desplegament massiu que farà possible que l’hidrogen sigui competitiu abans del 2030”, incideix l’investigador Albert Tarancón.
L’hidrogen, clau al sector alimentari
El que és indubtable és que l’hidrogen verd és una oportunitat per obtenir un combustible sostenible, molt útil en sectors on l’electrificació no sigui la solució més eficient, com ara ports, aeroports, plataformes logístiques o transport de llarga distància. També al sector de l’alimentació i les begudes, clau en l’economia espanyola: les seves més de 30.000 empreses, moltes pimes, generen gairebé 140.000 milions d’euros, cosa que equival al 2,7% del PIB, amb 440.000 llocs de treball.
Des del Centre Nacional de l’Hidrogen (CNH) admeten que potser no és la primera alternativa en què es basarà la descarbonització del sector alimentari, però pot ser una opció més a tenir en compte a causa de la gran quantitat d’usos que posseeix aquest gas. “Contribuirà que les empreses del sector redueixin les seves emissions i siguin més sostenibles, ja que l’hidrogen es farà servir tant en el procés químic de deshidrogenació com en l’obtenció de calor, així com en l’àmbit del transport associat a la indústria dels aliments”, vaticina Vanesa Sendarrubias, tècnica de la Unitat d’Innovació Oberta del CNH.
Una oportunitat de futur
Perquè l’hidrogen verd es converteixi en una solució de futur encara queda molt per fer. Segons l’Associació Espanyola de l’Hidrogen, complir el full de ruta de l’hidrogen a Espanya és un repte important, però només serà possible gràcies al finançament de projectes tangibles. “L’any 2030 pot semblar molt llunyà, però de fet és demà. Espanya té totes les cartes per esdevenir un hub energètic”, afegeix Javier Brey.
Hidrogen verd: 60 mesures per al 2030
A Espanya només el 0,01% del total de l’hidrogen (50 tones anuals) s’obté a partir d’energies renovables. Alguns plans per millorar aquesta xifra el 2030 són els següents:
• 4 gigawatts de nous electrolitzadors instal·lats.
• 5000-7500 vehicles d’hidrogen en circulació.
• 150-200 autobusos.
• 100-150 estacions d’hidrogen (hidrogeneres) d’accés públic, separades per una distància màxima de 250 quilòmetres.
• 2 línies de ferrocarril de mitjana i llarga distància amb trens d’hidrogen.
Per fer el pla, s’invertiran gairebé 9.000 milions d’euros. Tot i que a priori les xifres semblin baixes, tot això ajudarà a reduir emissions contaminants (fins a 4,6 Mton de CO2 eq), així com a potenciar la R+D+i espanyola, desenvolupar tecnologia i permetre la penetració d’un percentatge més gran d’energies renovables al sistema elèctric.
Autor Ramiro Varea Latorre
Extret de la revista Consumer
