Potser semblarà una mica exagerat considerar aquest arbre com un objecte venerat, però a l’antiga Xina era cuidat i conservat com quelcom digne d’admiració i veneració i, alguna cosa ha de tenir per merèixer aquesta definició.
I doncs, que hi té? En primer lloc la seva antiguitat: científics xinesos han presentat la seqüència del genoma del Ginkgo biloba, l’espècie d’arbre més antiga, el que significa que la seva forma i estructura han canviat molt poc en els 270 milions d’anys des que va aparèixer a la terra.
En segon lloc, la seva resistència: va sobreviure a les glaciacions del quaternari i alguns exemplars a la bomba atòmica d’Hiroshima. En tercer lloc la seva longevitat: es considera que pot viure més de mil anys i, a la ciutat de Linyi (província de Shandong) a la Xina, hi ha un Ginkgo al que se l’hi atribueix una edat de 3.000 anys. El Ginkgo biloba també es coneix com un dels tres arbres sagrats del budisme xinès, juntament amb l’arbre del Fènix (Paulownia tomentosa) i el castanyer.
L’arbre de Ginkgo té un aspecte molt bonic, les fulles tenen forma de ventall, són verdes a la primavera i estiu, es tornen grogues a la tardor i a l’hivern cauen. Són senzilles i elegants, i tenen una bellesa màgica. El creixement de l’arbre és molt lent, pot trigar molt anys a tenir la mida d’un arbre mitjà i la seva forma és piramidal.
En quan a les seves propietats, investigacions científiques han demostrat que les fulles de Ginkgo en tenen varies com: antioxidants, radioprotectores i anticoagulants degut a la gran quantitat de flavonoides que contenen. Els estudis sobre mamífers van demostrar que el Ginkgo augmenta la circulació cerebral millorant les seves funcions com la cognició i la memòria.
També hi ha indicis que pot retardar el procés d’envelliment dins de les mitocòndries de les cèl·lules mitjançant la reducció de l’estrès oxidatiu i la millora de la respiració mitocondrial. Aquest efecte anti-envelliment mitocondrial no es limita a les neurones, sinó que s’estén a altres cèl·lules com ara plaquetes i fibroblasts sanguinis, cèl·lules del fetge, cèl·lules endotelials i cèl·lules del cor.
En conclusió, aquest arbre és una joia de la natura que val la pena tenir a mà.
