El Ginseng, una meravella de la natura

El Ginseng (Panax ginseng) és una planta originària del nord de l’orient que neix a les regions muntanyenques de la Xina, Corea, Japó i Sibèria. Actualment no existeixen exemplars silvestres, el material que es comercialitza procedeix de cultius de Corea, Xina, Japó, Bulgària i la part oriental de Rússia. La regió amb millors característiques pel seu conreu és la zona central de Corea del Sud.

El ginseng s’utilitza des de fa 5.000 anys, existeixen escrits molt antics que descriuen els seu ús per a la prolongació de la vida. Va ser molt valorat pels emperadors xinesos que estaven disposats a pagar un gram d’or per un altre de ginseng per obtenir-ne els seus beneficis. Es considerava un gran honor regalar “l’arrel miraculosa” a l’emperador i molts arriscaven les seves vides intentant trobar-la a la selva, ja que encara no es conreava, amb el risc d’enfrontar-se amb un tigre o a alguna altra bèstia.

Els primers europeus que van saber de la ‘planta miraculosa’ van ser els comerciants holandesos. A principis del segle XVII, la van portar a Europa per comercialitzar-la tot i que no la van poder introduir. La raó principal del fracàs va ser el pobre coneixement que se’n tenia de la seva utilització. No va ser fins a una època relativament moderna que es va començar a popularitzar al conèixer-se les seves virtuts.

La part que s’utilitza és l’arrel quan la planta té de 4 a 6 anys. Existeixen dues varietats de Panax ginseng, el blanc i el vermell; la diferència entre les dues és que la primera està desproveïda d’escorça, mentre que la segona la conserva que al ser tractada amb vapor d’aigua adquireix un tint vermellós.

El seu nom ens indica les seves propietats: panax significa que “ho cura tot“, pa vol dir “tot” i axos vol dir “curació”. El terme ginseng en xinès significa literalment “home arrel” pel seu aspecte antropomorf.

Ha estat sotmesa a diversos estudis i anàlisis per comprovar la seva acció, les seves propietats es poden classificar segons el sistema del cos on té lloc la seva actuació. En el sistema nerviós central enforteix i estimula les seves funcions, sobretot en el cas de la fatiga psíquica i neuromuscular, augmenta el rendiment físic i psíquic i també ajuda a mantenir el vigor juvenil en edats avançades.

En el sistema cardiovascular regula la tensió sanguínia pujant-la o baixant-la, segons sigui necessari. Millora la circulació perifèrica i protegeix els capil·lars dels problemes de fragilitat en l’edat senil. Pot estimular o l’inhibir el sistema immunitari en general. Quan s’estimula ajuda el cos a combatre infeccions i altres malalties però també es pot inhibir en el cas de les malalties autoimmunes com el lupus o l’artritis. A més també té una activitat antioxidant evitant l’envelliment de les cèl·lules.

Es pot trobar en moltes presentacions: càpsules, píndoles, xarop, ampolles bevibles, en pols, l’arrel a trossos, etc.

S’aconsella prendre 1 gram diari i no passar d’aquesta quantitat. Sense consell mèdic prendre ginseng està contraindicat en persones amb la pressió arterial alta, amb problemes cardíacs i en diabètics. L’Organització Mundial de la Salut també desaconsella l’ús de ginseng en dones embarassades, en les que estan alletant i en els nens. En excés, aquesta planta pot causar un augment de la pressió arterial, palpitacions, insomni i aparició de diarrea.

Montserrat Alsina

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.