Fitoteràpia: recuperant la saviesa de les nostres àvies

La fitoteràpia utilitza les plantes medicinals amb finalitats terapèutiques i per mantenir la salut. Les nostres àvies ho sabien, i tot i que s’ha oblidat en part, sembla que a poc a poc es recuperen alguns dels valors perduts de l’alquímia de les plantes.

Cuidar la Mare Terra, el respecte per tots els éssers vius, incloent-hi els animals i les plantes, i la recuperació del sentit d’unió amb la vida són valors a l’alça.

Des de sempre, l’aprofitament de les propietats de les herbes medicinals ha estat complementari a l’alimentació a l’hora de donar solucions per mantenir i recuperar la salut. A part de les proves empíriques que s’han obtingut des dels inicis de l’existència humana, actualment tenim rigoroses investigacions científiques que avalen la seva eficàcia.

Amb les plantes medicinals podem tractar un gran nombre de malalties i alteracions orgàniques, però el seu ús ha d’anar acompanyat sempre d’hàbits saludables.

Les plantes medicinals són doncs preventives, atenuen determinats símptomes i fins i tot poden curar, sempre que s’utilitzin de forma adequada. Cal recordar que cada cultura, cada país, disposa d’una flora apropiada per l’entorn i que per  tant, moltes vegades no cal recórrer a plantes d’altes països, quan aquí en tenim d’altres que han demostrat àmpliament la seva eficàcia i seguretat.

Una planta medicinal no és tan diferent d’un fàrmac convencional. De fet, quasi tots els medicaments que ens recepti el metge contenen els mateixos principis actius que podem trobar a les plantes medicinals.

La diferència és que els medicaments contenen principis actius imitats de les plantes, però d’origen sintètic, creats al laboratori, mentre que les plantes contenen aquests principis actius de manera natural i a més, tenen el valor afegit de què també actuen amb altres substàncies, que moltes vegades desconeixem, que funcionen en sinergia potenciant els seus efectes.

De fet, una de les característiques més extraordinàries de les plantes, és que molts dels seus components químics naturals encara no els coneixem i és la sinèrgica amb aquests els que els hi dóna les grans propietats terapèutiques i alquímiques.

Quan s’aïlla un principi actiu en el laboratori, es pot augmentar-ne la dosi i aconseguir un efecte més potent, però al mateix temps s’alteren les normes naturals. En canvi,  aquests compostos que es desconeixen de la planta juguen un paper important a l’hora de contrarestar efectes tòxics, a més, tal com hem esmentat, actuen amb perfecta sinergia amb l’energia vital i l’equilibri del nostre organisme.

Per aprofitar els principis actius de les plantes medicinals, existeixen diferents procediments per poder-los utilitzar com a remeis casolans. Depenent del tipus de planta i la finalitat amb la qual es vol utilitzar, cada preparació aportarà característiques especials que cal tenir en compte per obtenir-ne el màxim benefici.

Es poden fer preparacions galèniques d’ús intern com les tisanes (que és la millor manera d’extreure’n els principis actius hidrosolubles) preparades en forma d’infusions, maceracions o decoccions. Per altra banda, també hi ha les tintures, que a més, permeten extreure els components solubles amb l’alcohol, els extractes fluids, les destil·lacions, els xarops, els sucs frescos, els oleomacerats i els vins vegetals, entre d’altres.

També hi ha les preparacions galèniques per a ús extern; com els bafs, les compreses, els ungüents vegetals, els banys i els cataplasmes entre d’altres.

Revisem algunes de les preparacionsLes infusions són el mètode més utilitzat i conegut, i de fet, el més fàcil d’elaborar. És un mètode molt eficaç per obtenir-ne els principis actius medicinals de moltes plantes medicinals aromàtiques. S’utilitzen les fulles, les flors o les tiges. En el cas de les infusions no bullim mai la planta. Posem l’aigua a bullir, llavors es retira del foc i s’afegeix la planta, es tapa i es deixa infusionar de 6 a 8 minuts. En el cas que sigui una planta que conté tanins (com el te verd) amb 3 minuts serà suficient, si no es perden els tanins i agafa un gust amarg. Es poden utilitzar plantes fresques o seques, però cal tenir en compte que les seques estan més concentrades i llavors cal posar-ne menys quantitat, la proporció seria: 1 de planta seca; 3 de planta fresca.

Exemples de plantes que es poden infusionar; camamilla, menta, til·la, farigola, sàlvia, maria Lluïsa, poniol, cua de cavall, card marià, te verd, ortiga, malva, fonoll, anet i estevia entre d’altres.

Per altra banda, la decocció s’utilitza per obtenir les propietats de les parts no aromàtiques o parts dures de la planta medicinal, com el còrtex o les arrels. Llavors es posa la part de la planta torcejada en aigua, es porta a ebullició durant uns 5-10 minuts a foc lent. Algunes de les plantes indicades per aquest mètode són: el gingebre, dent de lleó, closca sagrada, esquinància, harpagofit, salze, bardana i regalèssia, entre d’altres.

Les tintures són preparacions on el procés d’extracció dels principis actius es fa d’acord ambla maceració en alcohol durant un temps determinat depenent de cada planta. Posteriorment es premsa i es filtra. Són preparacions molt simples que a més ens permeteren extreure les parts liposolubles de la planta. Les tintures són molt sensibles a la llum, per tant, s’han de guardar en vidres opacs, però per altra banda ens permeten fer-ne una conservació durant un temps perllongat.

Algunes plantes indicades per a preparar en tintura són; el castanyer d’índies, l‘equinàcia, la borratja, la lavanda, la calèndula, la ulmària, l’hamamelis, la regalèssia i l’hipèric, entre d’altres.

Duració dels tractaments i dosificació

El temps que s’ha de prendre una planta medicinal dependrà de cada cas concret. De forma general es pot dir que per a casos aguts com refredats, grips, lumbàlgies, problemes intestinals, infeccions urinàries o dolors articulars, entre d’altres, el temps necessari serà fins que es noti millora dels símptomes de la malaltia. En casos crònics es prendran quan la malaltia està en fase activa i fins que es millori.

En general per un adult en cas d’infusions es pren de 30-40 g de planta seca per litre d’aigua, equivalen a una cullerada sopera per tassa.

En el cas de decoccions i maceracions serà una cullerada de postres per tassa.
Un adult pot prendre de 3 a 5 tasses diàries de tisana. Per als nens es preparen tisanes més diluïdes, fins a dos anys 1/8 part de l’adult, fins a sis anys 1/3 part i fins a dotze anys 1/2.

Les tintures es prenen en forma de gotes de 20 a 25 gotes/3 cops al dia, que es poden dissoldre en un vas d’aigua o afegir-les a les infusions.

Es pot seguir parlant de moltes maneres de preparar les plantes medicinals, i hi ha nombrosa bibliografia que explica l’ús i les propietats de les plantes, aquí només hem fet un tastet perquè us animeu a provar-ho i a experimentar els meravellosos efectes de les plantes medicinals que van més enllà dels seus principis actius, ja que ens permeten recuperar l’equilibri d’una forma harmoniosa amb el nostre cos, el nostre esperit i el nostre entorn natural.

Sandra Torrades

Llicenciada en Biologia, Naturòpata

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.