Claus per entredre l’obesitat infantil a España

Quatre de cada deu nens a Espanya tenen sobrepès o obesitat. Aquesta patologia, que es defineix per l’acumulació excessiva de greix corporal, no passa per una qüestió estètica o imatge, va molt més enllà. L’obesitat dispara el risc de patir malalties cardiovasculars, problemes locomotors i diabetis de tipus 2 també entre els nens. Es tracta d’una patologia que provoca dificultats respiratòries, més risc de fractures i hipertensió, resistència a la insulina i marcadors primerencs de malalties cardiovasculars. La malaltia de malalties, com és coneguda, afavoreix que els nens pateixin malalties d’adults.

L’obesitat, per descomptat, no és nova, però la seva incidència s’ha estès i agreujat a la infància. Si el 1985 el 15% dels nens espanyols presentava sobrepès, avui són gairebé 5 de cada 10. Segons el darrer informe Aladino, publicat el 2020, el 40% dels petits d’entre 6 i 9 anys tenen sobrepès, la seva prevalença augmenta amb l’edat i afecta especialment les llars amb menys recursos. Però no només a ells.

L’evolució creixent de l’obesitat infantil al nostre país acompanya una tendència global que s’observa a gairebé totes les regions del món. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que hi ha més de 380 milions de nens i adolescents amb aquest problema, i xifra en 41 milions els menors de 5 anys que presenten obesitat, una dada que podria gairebé duplicar-se per al 2025 de continuar com a fins ara.

Què fer per posar-hi remei? Com s’atura i corregeix un problema que ha estat catalogat per la mateixa OMS com “la pandèmia del segle XXI” a causa del seu abast i gravetat? Es coneixen estratègies que hagin donat resultat? Aquestes són només algunes preguntes que ens hem fet i que han marcat el punt de partida d’un projecte periodístic exhaustiu on comptarem amb l’opinió dels principals experts de tots els sectors implicats, fins i tot el ministre de Consum, Alberto Garzón.

 

Obesitat infantil: desentranyar la complexitat

L’obesitat és un problema multicausal i de gran complexitat. No es resol ni s’esgota amb frases fetes ni amb ingenuïtat. L’obesitat infantil és una qüestió de salut pública molt greu que s’ha d’abordar com allò que és: un enorme desafiament comunitari. L’expressió “menjar menys i caminar més”, que col·loca la responsabilitat en les persones –en aquest cas, en els nens– sembla insuficient per afrontar un escenari que té múltiples capes i actors.

Tot comença a casa: els adults som conscients de l’amenaça, però no sempre apliquem aquest llibret a l’hora d’elaborar el menú: el ritme de vida i l’engany de decidir com alimentar dia a dia els menors ens porta a conformar-nos a donar-los productes socorreguts i –de vegades– poc saludables.

Aquesta mala alimentació i la manca d’exercici són els precursors més coneguts, però no els únics. El poder adquisitiu, el temps per cuinar, el barri o poble on vivim i les relacions socials, l’accés a especialistes en dietètica i nutrició, els menjadors escolars, la publicitat d’aliments insans dirigida als més petits, l’oferta creixent de productes ultraprocessats, el sedentarisme, la genètica, els models de lleure i els exemples que donem els adults són també factors que incideixen en aquesta patologia.

Què diuen les darreres investigacions? Milloraria el panorama si hi hagués nutricionistes en atenció primària? Cal erradicar la publicitat dels ultraprocessats? En plena era de notícies falses, què es pot fer per augmentar la informació fiable i de qualitat sobre alimentació? Són els pares responsables de l’obesitat dels fills? S’han de millorar les polítiques públiques? Per conèixer en profunditat quines són les catapultes de l’obesitat infantil cal saber què s’està fent i, sobretot, què més es podria fer.

Espanya és un dels països amb més taxa d’obesitat infantil. Per això, i perquè el que està en joc és la salut present i futura dels nens, al llarg del 2021 descobrirem les causes principals i coneixerem quines podrien ser les solucions. Com subratlla Alejandro Martínez Berriochoa, director general de la Fundació Eroski i de la revista Consumer Eroski, “si es manté la tendència actual, el 2022 el nombre de nens i adolescents d’entre 5 a 19 anys amb excés de pes superarà el dels que pateixen desnutrició i presenten un pes molt baix, com adverteix l’OMS. A la Fundació som conscients de l’augment de l’obesitat infantil i volem contribuir a revertir aquesta tendència”.

 

Laura Caorsi

Extret de la revista Consumer – Eroski

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.