Dieta Cetogènica, sí o no?

Fa uns anys es va posar de moda la dieta cetogènica, ceto o “keto”, i encara ara ho continua estant, aquí explicaré perquè aquesta dieta per aprimar està tenint tant d’èxit. El nom de “cetogènica” ve dels cossos cetònics o cetones que en anglès es diuen ketones, i que son uns compostos químics que es generen en el fetge en unes determinades condicions. Quan al cos se li han acabat les reserves de glucosa comença a fer servir les cetones per al consum energètic aquestes, en última instància, provenen dels greixos (disponibles a la sang o els acumulats al cos). Aquesta situació té lloc de forma natural durant la nit quan portem moltes hores sense menjar. No hem de confondre la cetosi amb la cetoacidosi que és un estat patològic i perillós que es pot donar en diabètics de tipus I no tractats. De fet, aquesta dieta no es nova es va començar a prescriure a principis del segle passat a infants amb epilèpsia que no responien a la medicació amb anticonvulsius i encara ara es continua fent pel seus bons resultats.

Si ens alimentem amb una dieta molt alta en greixos, molt baixa en hidrats de carboni i sucres i moderada en proteïnes durant un període de temps el cos entrarà en el que s’anomena cetosi, que segons els seus defensors, té moltes avantatges sobretot en el cas de voler-se aprimar. En primer lloc els aliments rics en greixos son més saciants, per altra banda s’eviten les pujades i baixades de glucosa i insulina a la sang, que provoca una sensació aguda de gana en el moment de la baixada, amb aquesta dieta els nivells són més estables.  A més, si no hi ha glucosa disponible tampoc hi haurà insulina, ja que els greixos i les proteïnes no provoquen la seva secreció, i això és el que fa impossible emmagatzemar greixos a les cèl·lules adiposes del cos, el que fa més fàcil la pèrdua de pes. També es diu que aquells que la practiquen se senten més energètics.

Estan a favor de la pràctica del dejuni, que pot ser de curta durada (15 hores) i per tant de menjar nomes un o dos cops al dia i deixar descansar l’aparell digestiu la resta del temps. Els aliments (sobretot els carnis) idealment han de ser el més ecològics possibles. Per exemple, la carn hauria de ser d’animals que s’alimenten de pastures fresques, el peix no ha de ser de piscifactoria, els ous i els derivats de la llet de la màxima qualitat, etc.

Els seus defensors no tenen por de patir malalties cardiovasculars ja que consideren que els estudis que relacionen el consum de greixos amb aquestes patologies no son vàlids i que van ser afavorits per els interessos de la indústria sucrera, aquesta teoria s’anomena la “fal·làcia de la hipòtesi lipídica”, en detriment dels altres aliments que s’havien consumit sempre i que van ser “demonitzats” de sobte. Tampoc consideren que sigui l’excés de consum de greixos el culpable del problema de l’obesitat, sinó que sobretot és degut a l’excés del consum d’aliments molt rics en carbohidrats i sucres que provoquen resistència a la insulina que facilita, a la vegada, l’augment de pes.

Per això, tot i que promouen el consum d’aliments amb greixos vegetals com l’alvocat, l’oli d’oliva, i els fruits secs, no veuen negatiu el consum d’aliments rics en olis saturats com l’oli de coco o els que provenen dels greixos animals com el formatge, la mantega, la nata, la cansalada, etc. L’avantatge més gran de la dieta cetogènica és poder trencar amb la necessitat de menjar molt sovint aliments que no ens atipen.

En contrapartida, aquest tipus de dietes solen estar bastant denigrades per la comunitat científica i mèdica, per considerar-les desequilibrades i potencialment patològiques. Consideren que és difícil de seguir al ser tan baixa en carbohidrats, (només permet 40 grams o menys d’hidrats de carbo­ni/sucres al dia) i molt alta en greixos, és una dieta molt diferent del que estem acostumats, és a dir que permet la mantega però no el pa on posar-la. Tot i que no cal ser molt restrictiu amb les calories ni cal comptar-les. S’ha de controlar de forma molt minuciosa la ingesta dels macro nutrients per no excedir-se en cap, el que fa necessari pesar els aliments i mantenir uns percentatges concrets.

Una altra crítica és que no ensenya a portar l’alimentació equilibrada que aconsella la comunitat internacional i que promouen tots el països desenvolupats. Per exemple, el consum de fruita és molt limitat sent gairebé nul, no és poden menjar cereals de cap mena, ni arròs, ni farines, tampoc llegums o fècules (patata, moniato) i les verdures han de ser baixes en carbohidrats, per exemple no s’ha d’abusar de la pastanaga. Per endolcir no es permet la mel, ni la fructosa ni els xarop d’agave, nomes l’estèvia. A més, recomana els dejunis en moderació i la convencional, en canvi, els desaconsella.

Però, es que en les dietes d’aprimament convencionals que es basen en la disminució de les calories ingerides, es va a contracorrent del cos, que farà tots els possibles per no aprimar-se (ja que està dissenyat per acumular energia i no per a aprimar). Quan aquest veu la disponibilitat de calories minvada respon ralentitzant el metabolisme i augmentant la sensació de gana. Si continuem restringint la ingesta d’aliments, es pot aconseguir el pes desitjat però llavors cal mantenir-lo a llarg termini, el que comporta haver d’ingerir molt poc aliment, segurament passant gana cosa que presenta un panorama molt feixuc. Aquest és el motiu pel qual avui en dia la gent amb sobrepès encara busca una dieta miraculosa que no comporti tant d’esforç i frustració, i és aquí on aquesta dieta o d’altres de similars tenen tant d’èxit.

I és que hi ha molta controvèrsia sobre quina és la millor alimentació per a la majoria de la població. Quins són els aliments indispensables i els que hem d’evitar per estar sans. Hi ha metges, dietistes i científics a favor i en contra de totes les tendències, el veganisme, la paleodieta, etc. Per sort, tots coincideixen en que una bona dieta ha de passar pels aliments ecològics, evitar els processats, els refinats, els additius, etc. Però encara no es posen d’acord en supòsits molt bàsics que ara es posen en entredit. Necessitem, per tan, respostes clares aviat, perquè actualment la quantitat ingent d’informació en totes les direccions acaba provocant molta desinformació.

En tot cas, sempre és aconsellable estar ben assessorat per un professional, i portar un control a l’hora de plantejar-se fer una règim per aprimar o canviar de forma dràstica l’alimentació. També, cal tenir en compte que el cos de cada individu és diferent. I tenir com a objectiu principal la millora de la salut a llarg termini i no només aprimar-se per motius estètics.

Griselda Cardona Alsina

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.